El 4 de desembre, la delegada Martina Camiade va intervenir a la UAB en el Màster de Dret Internacional Privat dirigit per Dr. Josep Maria De Dios Marcer per preparar les estudiants a la Màster -Class 2020.

8^aEdició de la MÀSTER-CLASS “Trans/fronteres i Diàleg de les disciplines”

Cooperació Territorial Europea – Diplomàcia Territorial i Diàleg Mediterrani

La Màster Class és una xarxa acadèmica de formació i de professionalització d’estudiants d’alt nivell de qualificació.  Aquest treball sobre qüestions professionals i humanes de les noves generacions passa per un diàleg de les disciplines com l’ètica i l’intergeneracional, amb una pedagogia donant el primer rol a l’estudiant.

8^aEdició: Marsella 29, 30 i 31 de gener del 2020

“Màster-Class de les 2 ribes de la Mediterrània”

Obstacles i oportunitats per la Cooperació Territorial entre les costes de la conca mediterrània: qüestions contemporànies, transmissions i noves eines d’acció. 

Coproducció:Professors i estudiants de Màsters 2 de les Universitats de: Artois, Llió 2, Montpeller, Nantes, Niça-Sofia-Antipolís, París Panteó-Sorbona, Perpinyà, Ciències Po Estrasburg, ITIRI Universitat d’Estrasburg, Aix, Marsella Universitat (AUM), Pisa, Florència, Siena, Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, Hochschule – Kelh

Concepció i realització:Institut Catòlica de la Mediterrània (ICM) – Marsella,  Institut d’Estudis Catalans (IEC) – Barcelona

Associació: Centre Nacional de la Funció Pública Territorial (CNFPT) – Marsella – Missió Operacional Transfronterera (MOT) París – AVITEM (Agencia de les Ciutats i Territoris Mediterranis) Marsella – Limes-Club (Pisa) – Secretariat Social de Marsella (CCR) – Regió Sud Provença-Alps-Costa d’Azur) – CRPM – CIM

PROGRAMA

Dimecres 29 de gener del 2020

13H30: Acollida

14H00: Presentacions de les Universitats i dels Màsters

15H00: Conferència de contextualització sobre els móns mediterranis i els reptes contemporanis + debats

16Hh30:Pausa

17H00: Fòrum intermàsters i constitució dels equips de treball (6 equips)

19h00: Còctel

 Dijous 30 de gener del 2020

9H00 – 14h30:A/ Estudiants: Treball dels grups “intermàsters”

  B/ Professors + doctorands + convidats

Programa específic amb el grup dels “grans testimonis” (professors i professionals)

14H30: 1^a restitució dels treballs de grups “intermàsters” (3 equips/40 mn)

16H30: Pausa

17H00: Una conferència + debats

18H30: Final de la jornada

Divendres 31 de gener del 2020

 9H0: 2^arestitució dels treballs de grups “intermàsters” (3 equips/40 minuts)

11h00:Pausa

11H30: Temps de relectura i d’evaluació + mirades pluridisciplinàries

18H30: Final de la jornada

Contextualització, enfocament pedagògic i calendari

 Elements de contextualització

 La  Mediterrània és al centre dels grans temes d’avui, incloent-hi el desenvolupament territorial, la migració, la pau i la justícia social, el diàleg entre cultures i el clima: és al sud d’Europa que el nostre futur es juga.

Està en marxa un canvi de paradigma en les polítiques públiques euromediterrànies a nivell europeu, interestatal i infraestatal. Podríem resumir-ho així “passar d’una lògica de programes a una lògica de projectes en una perspectiva de desenvolupament territorial estructurat i sostenible”.

Des dels anys vuitanta, una dinàmica de cooperació interestatal destinada a promoure l’estabilitat i la integració de les dues ribes de la mediterrània s’ha desenvolupat amb resultats aleatòries i de vegades incerts. Actualment estem experimentant un intent de reactivar aquesta dinàmica amb per exemple l’organització de la “Cimera de les dues ribes” el 24 de juny a Marsella. “Es construeix sobre la base del diàleg actual de 5-5 d’una manera encara més inclusiva amb una forta contribució de les societats civils […] Hem de trobar el fil d’una política mediterrània diferent aprenent del que hem reixit i de vegades del que no hem pogut fer”.[1]

En termes de polítiques europees i en particular la preparació de la nova programació, també el canvi de paradigma és inclòs. Què quedarà de la lògica i de l’arquitecte dels períodes anteriors de la programació de Cooperació Territorial Europea? El període de capitalització s’obre, és davant nostre… Quines lliçons es poden aprendre del que es va reeixir i del que no es va poder portar a terme?

Què transmetre dels sabers, el saber-fer i el saber-ser quan el que és nou sempre sembla més legítim que l’antic pel que fa la Cooperació Territorial Europea i les accions exteriors de les col.lectivitats territorials en Mediterrània?

Enfocament pedagògic

• Des de l’inici del curs acadèmic (setembre) s’informa als estudiants de la pedagogia, l’horari i el marc general de la Master-Class. Aquests documents estan disponibles en la plataforma IEC. https://trans-fronteres.iec
• Cada màster opta per tractar un o més dels següents temes que consideri convenients:

1/ Cooperació marítima i el paper de les ciutats portuàries.

2/ Les eines jurídiques de les noves polítiques de solidaritat i veïnatge.

3/ Les polítiques de salut en les relacions sud/nord.

4/ El mercat de treball, les qüestions migratòries i els drets humans.

5/ El significat de l’acció pública, la governança (macroregió) i la diplomàcia de les ciutats.

6/ Els béns culturals i del coneixement, xarxes acadèmiques i xarxes de comunicació.

[1]Extracte del dossier de premsa de la presentació de la Cimera des 2 Ribes – Emmanuel Macron, President de la República Francesa. Conferència de les ambaixadores i dels ambaixadors a París el 27 d’agost del 2018.

Aquest mes d’octubre es va firmar un conveni de col.laboració entre l’IEC i l’Òmnium Cultural de Catalunya Nord

És objecte del  present conveni establir les bases i les eines de col.laboració entre les parts per a desenvolupar projectes científics, technologies i culturals comuns.

A partir de gener del 2020, s’inicien sessions de CINE en CATALÀ.

El comitè de programació del Programa Operacional de Cooperació Territorial Espanya França Andorra (POCTEFA) 2014-2020 va aprovar el projecte Catalunya Carolíngia (CATCAR) en la seva tercera convocatòria.

CATCAR és un projecte innovador en l’àmbit dels recursos patrimonials immaterials.

Per aquest projecte s’ha escollit un període clau de la història europea que ha prefigurat la construcció de l’actual Unió Europea: el món carolingi. La documentació referent a aquests comtats fins a l’any 1000 ha estat publicada en el si de la col·lecció Catalunya carolíngia (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1926-2020), en un total de vuit volums.

Quines accions essencials?

– La primera acció de CATCAR,  és la digitalització dels documents originals a través d’una plataforma virtual d’accés obert i amb llicència Creative Commons.

– La segona acció és la transmissió. Com transferim aquest patrimoni, que ha configurat l’Europa actual, des dels més joves fins a la societat en general?

A partir de la innovació basada en les noves tecnologies (base de dades geoposicionades, continguts multimèdia, eines de gamificació i altres artefactes de realitat augmentada), per fer reviure la història d’Europa en un dels seus grans moments. CATCAR va destinat a una audiència especialista i múltiple, configurada per escolars,estudiants i actors de la societat civil.

Quin equip?

CATCAR compta amb un equip de treball intergeneracional, format per enginyers, universitaris i gestors així com una gestionària de projecte..

Quins resultats?

– Tractar la documentació referida, a partir de la creació d’una base de dades geoposicionadesen accés obert i amb llicència Creative Commons;

– Promoure activitats innovadores de divulgació i transmissió, gamificades i pedagògiques;

– Crear un flux de comunicacióbasat en les noves tecnologies (xarxes socials)

 Quins socis?

 Cap de fila, Institut d’Estudis Catalans (IEC)

Institut Méditerranéen d’Études et Recherches en Informatique et Robotique (IMERIR)

Universitat de Barcelona (UB)

Archives Départementales des Pyrénées-Orientales (ADPO/CD66)

Université de Perpignan Via Domitia (UPVD)

Universitat de Lleida (UdL), com a soci associat.

Quin pressupost? 

713 278 euros dels quals 463 631 del FEDER i 249 647d’autofinançament.

Cap del projecte: Jaume de Puig

Responsable: Martina Camiade

Gestionària del projecte: Irene Capdevila

Enguany, es torna a impartir les CONVERSES en CATALÀ a Sant Andreu amb  l’Associació Bulles Culturelles. Tenen lloc tots els dijous, de septembre de 2019 fins al juny de 2020. Són 20 persones interessades a conversar en català.

Els dies 4 i 5 d’octubre de 2019, el ple de la Secció FCS de l’IEC va tenir bloc a Prada de Conflent.

Es va celebrar els 20 anys de la Delegació. Per aquest  motiu es va regalar als membres presents el llibre sobre Pompeu Fabra a Prada. El ses exili en terra catalana entre família  i amics (1939-1948)  editat per les Edicions TERRA NOSTRA.

PROGRAMA

EL CONFLENT: UNA ANÀLISI SOCIAL I CULTURAL. REPTES I PERSPECTIVES

 L’objectiu d’aquest ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, el segon que els darrers anys es fa a la Catalunya Nord és conèixer, de la mà de les persones expertes de la zona, la situació d’aquest territori, els reptes i les perspectives principals.

En aquesta edició es tractaran principalment tres temes: El Canigó, gran paratge; L’exili català a través de Prada i Llengua, cultura i societat a la Catalunya Nord.

Divendres, 4 d’octubre de 2019 , 11h30 – 13h30 i 16h – 18h00

Lloc: Edifici Vallroc Adreça: 2, Avinguda Pau Casals 66500 Prada

Dissabte, 5 d’octubre de 2018, 8h30 – 10h30

Lloc:Ajuntament de Prada – Sala del Consell Adreça: Route de Rià 66500 Prada

10h30 – 17h30

Lloc:Visites a Sant Miquel de Cuixà, Vilafranca, Cornellà de Conflent i Vernet

SESSIÓ ACADÈMICA

EL CONFLENT: UNA ANÀLISI SOCIAL I CULTURAL. REPTES I PERSPECTIVES(1)

 10h30 – Arribada a Prada

10h 45– Benvinguda i salutació

Martina Camiade – Delegada del President de l’IEC i membre corresponent de la Secció

Maria Corominas – Presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

11h – Visita a l’Edifici de Vallroc, amb Joan Maluquer, gerent de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, i Ramon Gual, editor i membre de l’Associació Universitat Catalana d’Estiu

11h30 – Canigó, Gran Paratge [grand site. https://canigo-grandsite.fr/]

• Jaume Taurinyà, alcalde de Vallestàvia i vicepresident de Canigó Gran Paratge
• Ruben Molina, tècnic de patrimoni, Canigó Gran Paratge

12h15: Debat

12h30:L’exili català a través de Prada i la integració a la societat nord catalana

• Ramon Gual, editor
• Nicolas Garcia, exalcalde d’Elna, vicepresident del Consell Departamental del Pirineu

13h15: Debat

13h30Dinar

16h-18h: Passeig per Prada i visita a la tomba de Pompeu Fabra (cementiri vell), amb Ramon Gual i Joan Becat, membre emèrit de la SFCS

Sopar a Rià

Dissabte, 5 d’octubre de 2019

EL CONFLENT: UNA ANÀLISI SOCIAL I CULTURAL. REPTES I PERSPECTIVES(2)

 8h30-9h30 – Taula rodona: El Conflent i la Catalunya del Nord: Llengua, cultura i societat

Moderadora: Martina Camiade

• Miquel Adroher, SIOCCAT (Sindicat Intercomunal per a la promoció de les llengües occitana i catalana, http://www.sioccat.com/cat/
• Elena Gual – Escola Arrels
• Francesc Franquesa – La Bressola

9h30-10: Debat

10h30: Sortida per a l’inici de les visites guiades

11h-12h: Sant Miquel de Cuixà, a càrrec de Bernat Nicolau, guia

12-13h: Vilafranca de Conflent, amb Aymat Catafau, professor d’historia,  Universitat de Perpinyà

Dinar a Vilafranca de Conflent. Hi assistirà el president de l’IEC, Joandomènec Ros. Restaurant Casa d’Arrià

15h30: Cornellà de Conflent, amb Aimat Catafau, de la Universitat de Perpinyà

16h30: Vernet, amb Aymat Catafau

17h30: Sortida cap a Barcelona

El 21 de setembre de 2019, la delegació de l’IEC va co-organitzar amb l’Associació del Patrimoni de la Roca d’Albera la primera Festa Catalana.