Activitats
S’està preparant la 8a Màster-Class, Marsella 29, 30 i 31 de gener de 2020
El 4 de desembre, la delegada Martina Camiade va intervenir a la UAB en el Màster de Dret Internacional Privat dirigit per Dr. Josep Maria De Dios Marcer per preparar les estudiants a la Màster -Class 2020.
8aEdició de la MÀSTER-CLASS “Trans/fronteres i Diàleg de les disciplines”
Cooperació Territorial Europea – Diplomàcia Territorial i Diàleg Mediterrani
La Màster Class és una xarxa acadèmica de formació i de professionalització d’estudiants d’alt nivell de qualificació. Aquest treball sobre qüestions professionals i humanes de les noves generacions passa per un diàleg de les disciplines com l’ètica i l’intergeneracional, amb una pedagogia donant el primer rol a l’estudiant.
8aEdició: Marsella 29, 30 i 31 de gener del 2020
“Màster-Class de les 2 ribes de la Mediterrània”
Obstacles i oportunitats per la Cooperació Territorial entre les costes de la conca mediterrània: qüestions contemporànies, transmissions i noves eines d’acció.
Coproducció:Professors i estudiants de Màsters 2 de les Universitats de: Artois, Llió 2, Montpeller, Nantes, Niça-Sofia-Antipolís, París Panteó-Sorbona, Perpinyà, Ciències Po Estrasburg, ITIRI Universitat d’Estrasburg, Aix, Marsella Universitat (AUM), Pisa, Florència, Siena, Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, Hochschule – Kelh
Concepció i realització:Institut Catòlica de la Mediterrània (ICM) – Marsella, Institut d’Estudis Catalans (IEC) – Barcelona
Associació: Centre Nacional de la Funció Pública Territorial (CNFPT) – Marsella – Missió Operacional Transfronterera (MOT) París – AVITEM (Agencia de les Ciutats i Territoris Mediterranis) Marsella – Limes-Club (Pisa) – Secretariat Social de Marsella (CCR) – Regió Sud Provença-Alps-Costa d’Azur) – CRPM – CIM
PROGRAMA
Dimecres 29 de gener del 2020
13H30: Acollida
14H00: Presentacions de les Universitats i dels Màsters
15H00: Conferència de contextualització sobre els móns mediterranis i els reptes contemporanis + debats
16Hh30:Pausa
17H00: Fòrum intermàsters i constitució dels equips de treball (6 equips)
19h00: Còctel
Dijous 30 de gener del 2020
9H00 – 14h30:A/ Estudiants: Treball dels grups “intermàsters”
B/ Professors + doctorands + convidats
Programa específic amb el grup dels “grans testimonis” (professors i professionals)
14H30: 1a restitució dels treballs de grups “intermàsters” (3 equips/40 mn)
16H30: Pausa
17H00: Una conferència + debats
18H30: Final de la jornada
Divendres 31 de gener del 2020
9H0: 2arestitució dels treballs de grups “intermàsters” (3 equips/40 minuts)
11h00:Pausa
11H30: Temps de relectura i d’evaluació + mirades pluridisciplinàries
18H30: Final de la jornada
Contextualització, enfocament pedagògic i calendari
Elements de contextualització
La Mediterrània és al centre dels grans temes d’avui, incloent-hi el desenvolupament territorial, la migració, la pau i la justícia social, el diàleg entre cultures i el clima: és al sud d’Europa que el nostre futur es juga.
Està en marxa un canvi de paradigma en les polítiques públiques euromediterrànies a nivell europeu, interestatal i infraestatal. Podríem resumir-ho així “passar d’una lògica de programes a una lògica de projectes en una perspectiva de desenvolupament territorial estructurat i sostenible”.
Des dels anys vuitanta, una dinàmica de cooperació interestatal destinada a promoure l’estabilitat i la integració de les dues ribes de la mediterrània s’ha desenvolupat amb resultats aleatòries i de vegades incerts. Actualment estem experimentant un intent de reactivar aquesta dinàmica amb per exemple l’organització de la “Cimera de les dues ribes” el 24 de juny a Marsella. “Es construeix sobre la base del diàleg actual de 5-5 d’una manera encara més inclusiva amb una forta contribució de les societats civils […] Hem de trobar el fil d’una política mediterrània diferent aprenent del que hem reixit i de vegades del que no hem pogut fer”.[1]
En termes de polítiques europees i en particular la preparació de la nova programació, també el canvi de paradigma és inclòs. Què quedarà de la lògica i de l’arquitecte dels períodes anteriors de la programació de Cooperació Territorial Europea? El període de capitalització s’obre, és davant nostre… Quines lliçons es poden aprendre del que es va reeixir i del que no es va poder portar a terme?
Què transmetre dels sabers, el saber-fer i el saber-ser quan el que és nou sempre sembla més legítim que l’antic pel que fa la Cooperació Territorial Europea i les accions exteriors de les col.lectivitats territorials en Mediterrània?
Enfocament pedagògic
- Des de l’inici del curs acadèmic (setembre) s’informa als estudiants de la pedagogia, l’horari i el marc general de la Master-Class. Aquests documents estan disponibles en la plataforma IEC. https://trans-fronteres.iec
- Cada màster opta per tractar un o més dels següents temes que consideri convenients:
1/ Cooperació marítima i el paper de les ciutats portuàries.
2/ Les eines jurídiques de les noves polítiques de solidaritat i veïnatge.
3/ Les polítiques de salut en les relacions sud/nord.
4/ El mercat de treball, les qüestions migratòries i els drets humans.
5/ El significat de l’acció pública, la governança (macroregió) i la diplomàcia de les ciutats.
6/ Els béns culturals i del coneixement, xarxes acadèmiques i xarxes de comunicació.
[1]Extracte del dossier de premsa de la presentació de la Cimera des 2 Ribes – Emmanuel Macron, President de la República Francesa. Conferència de les ambaixadores i dels ambaixadors a París el 27 d’agost del 2018.
Conveni entre l’IEC i l’Òmniun Cultural de Catalunya Nord
Aquest mes d’octubre es va firmar un conveni de col.laboració entre l’IEC i l’Òmnium Cultural de Catalunya Nord
És objecte del present conveni establir les bases i les eines de col.laboració entre les parts per a desenvolupar projectes científics, technologies i culturals comuns.
A partir de gener del 2020, s’inicien sessions de CINE en CATALÀ.
CATCAR, el primer projecte POCTEFA de cooperació transfronterera de l’IEC (2019-2022)
El comitè de programació del Programa Operacional de Cooperació Territorial Espanya França Andorra (POCTEFA) 2014-2020 va aprovar el projecte Catalunya Carolíngia (CATCAR) en la seva tercera convocatòria.
CATCAR és un projecte innovador en l’àmbit dels recursos patrimonials immaterials.
Per aquest projecte s’ha escollit un període clau de la història europea que ha prefigurat la construcció de l’actual Unió Europea: el món carolingi. La documentació referent a aquests comtats fins a l’any 1000 ha estat publicada en el si de la col·lecció Catalunya carolíngia (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1926-2020), en un total de vuit volums.
Quines accions essencials?
– La primera acció de CATCAR, és la digitalització dels documents originals a través d’una plataforma virtual d’accés obert i amb llicència Creative Commons.
– La segona acció és la transmissió. Com transferim aquest patrimoni, que ha configurat l’Europa actual, des dels més joves fins a la societat en general?
A partir de la innovació basada en les noves tecnologies (base de dades geoposicionades, continguts multimèdia, eines de gamificació i altres artefactes de realitat augmentada), per fer reviure la història d’Europa en un dels seus grans moments. CATCAR va destinat a una audiència especialista i múltiple, configurada per escolars,estudiants i actors de la societat civil.
Quin equip?
CATCAR compta amb un equip de treball intergeneracional, format per enginyers, universitaris i gestors així com una gestionària de projecte..
Quins resultats?
– Tractar la documentació referida, a partir de la creació d’una base de dades geoposicionadesen accés obert i amb llicència Creative Commons;
– Promoure activitats innovadores de divulgació i transmissió, gamificades i pedagògiques;
– Crear un flux de comunicacióbasat en les noves tecnologies (xarxes socials)
Quins socis?
Cap de fila, Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Institut Méditerranéen d’Études et Recherches en Informatique et Robotique (IMERIR)
Universitat de Barcelona (UB)
Archives Départementales des Pyrénées-Orientales (ADPO/CD66)
Université de Perpignan Via Domitia (UPVD)
Universitat de Lleida (UdL), com a soci associat.
Quin pressupost?
713 278 euros dels quals 463 631 del FEDER i 249 647d’autofinançament.
Cap del projecte: Jaume de Puig
Responsable: Martina Camiade
Gestionària del projecte: Irene Capdevila
CONVERSES en CAT
Ple itinerant de la Secció Filosofia i Ciències Socials
Els dies 4 i 5 d’octubre de 2019, el ple de la Secció FCS de l’IEC va tenir bloc a Prada de Conflent.
Es va celebrar els 20 anys de la Delegació. Per aquest motiu es va regalar als membres presents el llibre sobre Pompeu Fabra a Prada. El ses exili en terra catalana entre família i amics (1939-1948) editat per les Edicions TERRA NOSTRA.
PROGRAMA
EL CONFLENT: UNA ANÀLISI SOCIAL I CULTURAL. REPTES I PERSPECTIVES
L’objectiu d’aquest ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, el segon que els darrers anys es fa a la Catalunya Nord és conèixer, de la mà de les persones expertes de la zona, la situació d’aquest territori, els reptes i les perspectives principals.
En aquesta edició es tractaran principalment tres temes: El Canigó, gran paratge; L’exili català a través de Prada i Llengua, cultura i societat a la Catalunya Nord.
Divendres, 4 d’octubre de 2019 , 11h30 – 13h30 i 16h – 18h00
Lloc: Edifici Vallroc Adreça: 2, Avinguda Pau Casals 66500 Prada
Dissabte, 5 d’octubre de 2018, 8h30 – 10h30
Lloc:Ajuntament de Prada – Sala del Consell Adreça: Route de Rià 66500 Prada
10h30 – 17h30
Lloc:Visites a Sant Miquel de Cuixà, Vilafranca, Cornellà de Conflent i Vernet
SESSIÓ ACADÈMICA
EL CONFLENT: UNA ANÀLISI SOCIAL I CULTURAL. REPTES I PERSPECTIVES(1)
10h30 – Arribada a Prada
10h 45– Benvinguda i salutació
Martina Camiade – Delegada del President de l’IEC i membre corresponent de la Secció
Maria Corominas – Presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
11h – Visita a l’Edifici de Vallroc, amb Joan Maluquer, gerent de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, i Ramon Gual, editor i membre de l’Associació Universitat Catalana d’Estiu
11h30 – Canigó, Gran Paratge [grand site. https://canigo-grandsite.fr/]
- Jaume Taurinyà, alcalde de Vallestàvia i vicepresident de Canigó Gran Paratge
- Ruben Molina, tècnic de patrimoni, Canigó Gran Paratge
12h15: Debat
12h30:L’exili català a través de Prada i la integració a la societat nord catalana
- Ramon Gual, editor
- Nicolas Garcia, exalcalde d’Elna, vicepresident del Consell Departamental del Pirineu
13h15: Debat
13h30Dinar
16h-18h: Passeig per Prada i visita a la tomba de Pompeu Fabra (cementiri vell), amb Ramon Gual i Joan Becat, membre emèrit de la SFCS
Sopar a Rià
Dissabte, 5 d’octubre de 2019
EL CONFLENT: UNA ANÀLISI SOCIAL I CULTURAL. REPTES I PERSPECTIVES(2)
8h30-9h30 – Taula rodona: El Conflent i la Catalunya del Nord: Llengua, cultura i societat
Moderadora: Martina Camiade
- Miquel Adroher, SIOCCAT (Sindicat Intercomunal per a la promoció de les llengües occitana i catalana, http://www.sioccat.com/cat/
- Elena Gual – Escola Arrels
- Francesc Franquesa – La Bressola
9h30-10: Debat
10h30: Sortida per a l’inici de les visites guiades
11h-12h: Sant Miquel de Cuixà, a càrrec de Bernat Nicolau, guia
12-13h: Vilafranca de Conflent, amb Aymat Catafau, professor d’historia, Universitat de Perpinyà
Dinar a Vilafranca de Conflent. Hi assistirà el president de l’IEC, Joandomènec Ros. Restaurant Casa d’Arrià
15h30: Cornellà de Conflent, amb Aimat Catafau, de la Universitat de Perpinyà
16h30: Vernet, amb Aymat Catafau
17h30: Sortida cap a Barcelona
Participació a la festa catalana de la Roca d’Albera
Sessió en memòria de Pere Verdaguer i Juanola (1929-2017)
L’acte se celebrarà el dijous 8 de març, de les 11 a les 14 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC
(carrer del Carme, 47, de Barcelona).
Programa:
11.00 h Inauguració de l’homenatge a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC
11.15 h Joan Veny
«Pere Verdaguer i l’Institut d’Estudis Catalans»
11.30 h August Bover
«Pere Verdaguer, la innovació narrativa»
11.45 h Joan Peytaví
«Pere Verdaguer i el dialecte septentrional»
12.00 h Alà Baylac-Ferrer
«Pere Verdaguer i els estudis catalans a la universitat»
12.15 h Pausa i cafè
12.45 h Actuació de Leslie Malet Salvador, música i cantant
13.00 h Miquela Valls
«Pere Verdaguer i l’ensenyament del català»
13.15 h Jordi Galofré
«Pere Verdaguer, records d’infantesa i de l’exili»
13.30 h Jordi Mir
«Pere Verdaguer, una flama de la llengua a la Catalunya del Nord»
13.45 h Cloenda de l’homenatge a càrrec M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica
de l’IEC
Convocatòria del Premi Catalunya del Nord 2018
La delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà convoca el Premi Catalunya del Nord 2018:
Bases
1.- Es convoca el Premi Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans 2018 ofert a un estudi, treball o document per a l’ensenyament del català a qualsevol nivell i per al coneixement de la Catalunya del Nord o de qüestions que l’afecten, així com per a les relacions transfrontereres amb qualsevol terres de parla catalana.
2.- Són admeses a concursar obres inèdites originals en català, no premiades en altres concursos, de 50 pàgines sense annexos, realitzades per una o més persones, que no tenen compromisos d’edició i que no han estat presentades a cap altre premi durant el període del concurs.
3.- La dotació del premi serà de 2000 euros, aportats per l’Institut d’Estudis Catalans.
4.- Composició del jurat : la Delegada del President de l’IEC per Perpinyà, el Director dels Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà, els Presidents de les Seccions Filològica, Historico-Arqueològica i de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut, o els membres a qui deleguin.
5.- Els originals s’han de trametre abans del 30 de març del 2018 a la Delegació de Perpinyà de l’Institut d’Estudis Catalans, Casa dels Països Catalans, Universitat de Perpinyà Via Domitia, Camí de la Passió Vella, F-66860 Perpinyà Cedex, en un sobre tancat portant la menció “Premi Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans 2018”. A l’interior constaran el nom, cognom, adreça i telèfon de l’autor o dels autors ; si es presenten els originals sota un pseudònim aquestes indicacions seran inscrites dins una plica tancada que s’obrirà després de la votació del jurat.
6.- La presentació dels originals pressuposa que els autors concursants accepten les bases del premi i els efectes corresponents.
7.- El premi s’entregarà a Perpinyà durant la Nit literària de la Sant Jordi 2018.
Per més informacions contacteu la delegació: perpinya@iec.cat
Cicle de conferències 2017-2018 Microestats europeus Cooperació i diplomàcia
Setembre de 2017 / Febrer de 2018
LLoc:
IEC, Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
Contactes:
– Martina CAMIADE, Catedràtica UPVD,
Delegada IEC Perpinyà, (França)
mcamiade@iec.cat
– Birte Wassenberg, Catedràtica IEP,
Universitat d’estraburg (França)
birte.wassenberg@unistra.fr
– Claudine Tarrene, Doctoranda,
coordinadora, Universitat de Perpinyà
CRESEM, claudine.tarrene@gmail.com
Els microestats d’Europa representen un fenomen interessant. Sovint constitueixen entre altres laboratoris d’interculturalitat i de governança. Són singulars a Europa per les relacions privilegiades
amb els seus estats veïns. Malgrat que no siguin tots membres de la UE, els microestats estan integrats de manera indirecte a l’espai comunitari per convenis bi laterals. Herències dels principats medievals, com s’articula la seva actitud de cara a Europa? Quin és el seu rol en el sí de la integració europea? Quina és la seva estratègia per a salvaguardar la seva integritat? Com desenvolupen la seva diplomàcia?
Quins papers juguen en l’escenari europeu i internacional?
26 d’octubre de 2017: 17h00 -Josep DALLERES,
President de la Comissió Nacional
Andorrana per l’UNESCO (Andorra)
Andorra: diplomàcia i cooperació (en català)
17h45 – Michele CHIARUZZI, Professor,Universitat de Bolonya,
Director del Centre de Recerca de
Relacions Internacionals,
Universitat de San Marino (San Marino)
Diplomàcia i integració europea:el cas de San Marino (en italià)
18 de gener de 2018:
16h00 – Birte WASSENBERG,
Catedràtica d’història, IEP, Universitat d’Estrasburg
L’adhesió dels microestats al Consell d’Europa: un primer pas cap al reconeixement com a actors de la integració europea.
16h45- Sylvain SCHIRMANN,
Catedràtic d’història, IEP, Universitat d’Estrasburg
El Luxemburg: una política exterior entre “estimats veïns” i construcció europea.
17h45- Pierre-Alexis BLEVIN,
Advocat, Doctor en dret Públic, Universitat de Rennes
Les relacions internacionals de la República de Malta i del Principat de Mònaco: cooperació i diplomàcia.
Programa Cicle de conferències
XIII JORNADA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS A L’UCE DE PRADA
El País Català no és Occitània.
Anàlisi d’una lluita per la identitat catalana a Catalunya Nord
Ho organitza la Delegació de Perpinyà de l’Institut d’Estudis Catalans
Dia 20 d’agost, 9h-12h
El 2015 una llei decideix la remodelació de les regions de l’estat francès, amb fusió de la meitat d’entre elles. Les antigues regions Llenguadoc-Rosselló (Montpeller) i Migdia-Pirineu (Tolosa) formen una nova regió, que ha de proposar un nou nom. Després d’un procés opac i sense sinceritat democràtica, la presidenta de regió Carole Delga i el seu consell proposen el nom Occitània. El decret firmat al setembre del 2016 pel primer ministre Manuel Valls ho ratifica, rebutjant que s’hi afegeixi País Català.
Dos recursos són immediatament presentats davant el Consell d’Estat a París, la més alta instància a França en matèria de dret administratiu, el primer per l’Associació ciutadana per Occitània-País Català, el segon pel Comitè per l’autodeterminació de Catalunya Nord. En suport hi ha la mobilització de tot el país, de la gent com de les col·lectivitats territorials de tots nivells. Després de diverses peripècies jurídiques, el proppassat 19 de juliol la sentencia del Consell d’Estat rebutja els recursos i confirma el nom Occitania car “inclou la major part del territori de la regió”. Per tant la discriminació de la identitat catalana de Catalunya Nord és explícitament ratificada pel l’alt tribunal estatal francès.
A més de presentar el fets i la cronologia, la diada inicia una anàlisi d’aquesta lluita per la identitat catalana, que ha creat noves solidaritats i una més àmplia presa de consciència la catalanitat de Catalunya Nord.
9h-10h : El recurs de l’Associació ciutadana per Occitània-País Català.
Cronologia dels fets i arguments del recurs
per JOAN BECAT, vicepresident de l’Associació ciutadana per Occitània-País Català, demandant dins el primer recurs prop del Consell d’Estat
La declaració de l’Institut d’Estudis Catalans
per JOAN DOMÈNEC ROS, president de l’Institut d’Estudis Catalans
10h-11h : La mobilització de la societat i dels elegits de Catalunya Nord per País Català i contra el nom de la regió Occitània.
Amb:
Miquel ADROHER, adjunt a Bulaternara, vicepresident del SIOCCAT, Sindicat intermunicipal per la promoció de les llengües occitana i catalana, i Jacqueline TARRIUS, adjunta a Baixàs, membre de la mesa.
FRANCESC CALVET, alcalde del Soler i senador del Pirineu Oriental
JORDI TAURINYÀ, president del Casal del Conflent
RAMON GUAL, revista Terra Nostra i Associació Universitat Catalana d’Estiu
11h-12h : El recurs del Comitè per l’autodeterminació de Catalunya Nord.
Els arguments del recurs i l’anàlisi jurídica i de la sentència
per ROBERT CASANOVAS, president del Comitè per l’autodeterminació de Catalunya Nord, demandant dins el segon recurs prop del Consell d’Estat
Interpretació i perspectives
per JAUME ROURE, president d’Unitat Catalana