II Congrés de l’Espai Català Transfronterer
Els segles VIII a l’XI a través de l’arqueologia.
Inauguració del congrés amb tots els representants i les autoritats (IEC-IEE, 2019).
El II Congrés de l’Espai Català Transfronterer va tenir lloc els 21 i 22 de març del 2019 a La Roca de l’Albera i a Castelló d’Empúries.
Aquest esdeveniment va ser organitzat pel Consorci d’Estudis Catalans (CEC), per la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà i la secció d’Història i Arqueologia de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
Arqueòlegs i investigadors especialistes en aquest període van participar-hi. Més de seixanta persones eren presents durant aquestes dues jornades.
Aquest congrés va rebre el suport econòmic del fons comú entre la Generalitat de Catalunya i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, així com de l’Ajuntament de Castelló / Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, i l’Ajuntament de La Roca de l’Albera.
Els participants durant aquestes dues jornades (IEC-IEE, 2019).
II CECT
II Congrés de l’Espai Català Transfronterer
Els segles VIII a l’XI a través de l’arqueologia
El II Congrés de l’Espai Català Transfronterer tindrà lloc el 21 i el 22 de març del 2019.
Un congrés organitzat conjuntament per la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà i l’Institut d’Estudis Empordanesos.
Dues jornades per tractar de l’arqueologia durant els segles VIII-XI.
La Roca de l’Albera rebrà la primera jornada del Congrés a la sala FAC, el dijous 21 de març.
Castelló d’Empúries acollirà la segona jornada al Convent de Santa Clara, el divendres 22 de març.
El programa: IICECT
Cal inscriure’s abans del 5 de març de 2019: congres@casa-paisos-catalans.eu / congres@iee.cat
Ja us podeu registrar! Seguim!
La diplomàcia i la cooperació territorial a Europa
Més d’un centenar d’estudiants de dotze universitats han participat en la master class Trans/fronteres i diàleg de les disciplines. (Fotos IEC, 2019)L’objectiu de la Màster-Class és la construcció d’una xarxa de formació acadèmica universitària d’alt nivell i d’excel·lència. Cada any es tria una ciutat per organitzar la Màster-Class. Una oportunitat pels estudiants de compartir i d’intercanviar amb els professionals de la cooperació transfronterera. Durant aquests dies de formació acadèmica i professional la temàtica tractada ha estat “la diplomàcia territorial i la innovació”.
Revista RECERC número especial sobre els petits Estats
La Delegació de Perpinyà ha publicat el nou número de la revista electrònica RECERC de l’Institut Franco-Català Transfronterer. Un número especial que ha pres forma seguint el cicle de conferències sobre la diplomàcia i la cooperació dels petits Estats organitzat a Barcelona per l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona) i l’Institut d’Estudis Polítics (Estrasburg) des de setembre de 2017 fins a febrer de 2018.
Què són els petits Estats? Els petits Estats representen un fenomen interessant. Sovint constitueixen entre altres laboratoris d’interculturalitat i de governança. Són singulars a Europa per les relacions privilegiades amb els seus estats veïns. Malgrat que no siguin tots membres de la UE, els microestats estan integrats de manera indirecte a l’espai comunitari per convenis bilaterals.
Herències dels principats medievals, paradís fiscal o estat pontifici, com s’articula la seva existència amb la cooperació necessària amb els seus grans estats veïns? Quins rols juguen ells dins la comunitat europea i quins estan preparats per jugar? Sovint constitueixen laboratoris d’interculturalitat, de govern, prou petits per seguir lliures sense ser prou grans per ser forts? Quina és la seva estratègia per salvaguardar la seva integritat?
Birte Wassenberg (professora a l’Institut d’Estudis Polítics d’Estrasburg), Pierre-Alexis Blevin (advocat i doctor en dret públic), Remi Caucanas (membre associat a l’Institut Catòlic de la Mediterrània), Michele Chiaruzzi (professor a la universitat de Bolonya i ambaixador de San Marino), Josep Dallerès (exambaixador d’Andorra), Wilfried Marxer (professor a l’institut de recerca del Liechtenstein) i Sylvain Schirmann (professor a l’Institut d’Estudis Polítics d’Estrasburg) ens ajuden a entendre les especificitats dels petits Estats.
Podeu consultar el número especial dels petits Estats: RECERC Núm especial
7a Màster-Class de la Cooperació Transfronterera
“La Diplomàcia Territorial i Innovació”
La Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà organitza la 7a edició de la Màster-Class de la Cooperació Transfronterera amb la col·laboració de l’Institut Catòlic de la Mediterrània (ICM). Un esdeveniment que tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona del 30 de gener al 1 de febrer. Aquest any la temàtica de la Màster-Class és “La Diplomàcia Territorial i la Innovació”.
La diplomàcia territorial esdevé igualment una eina pels ens públics de participar a la política europea. Al centre de la UE, aquests darrers practiquen una “petita” política estrangera que els permet traspassar la frontera nacional desenvolupant cooperacions interregionals, transfrontereres, transnacionals i macro-regionals. Aquesta diplomàcia territorial europea se suposa que contribueix a la posada en marxa de la política regional comuna. El rol de les regions dins la política regional va ser reforçat el 2007 quan la Comissió europea hi inscriu l’objectiu de cooperació territorial que guia a que les regions, a part de la seva “petita” política estrangera, contribueixin a la cohesió econòmica i social a Europea. Per altra banda, gràcies a l’Agrupació Europeu de Cooperació Territorial – AECT -, poden contractualitzar relacions exteriors amb els seus veïns europeus i posar en plaça estructures jurídiques transnacionals. La innovació és d’una importància capital per a aquests nous espais amb el fi de quedar-se dins la modernitat particularment per a tot tipus d’organismes, empreses i institucions que s’han d’adaptar i mostrar la seva capacitat d’innovació.
Coproducció: Professors i estudiants de Màster 2 de les Universitats de: Artois, Lyon 2, Montpellier 3, Nantes, Nice-Sophia-Antipolis, IFCT/Perpinyà, IEP /Strasbourg, Aix-Marsella-Université (AMU), Pisa, Hochschule – Kehl, UAB – Barcelona.
Associats: Centre Nacional de la Funció Pública Territorial (CNFPT) – Marsella, Missió Operacional Transfronterera (MOT) – Paris – AVITEM (Agència de ciutats i territoris Mediterranis) Marsella- Secretariat Social de Marsella (CCR) – Delegació interministerial a la Mediterrània – Ministeri de l’Europa i dels Afers Estrangers – Paris « Sommet des 2 rives »Regió Sud (Provence-Alpes-Côte d’Azur).
Trobareu adjunt el programa Màster-Class 2019.
3a Jornada Pere Verdaguer a l’Institut Franco Català Transfronterer
Ciència ficció i canvi climàtic – Les cròniques lingüístiques
La 3a Jornada Pere Verdaguer “Ciència ficció i canvi climàtic / Les cròniques lingüístiques” ha tingut lloc el dimarts 18 de desembre del 2018.
Una jornada organitzada per la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà amb la col·laboració de l’Institut Franco Català (IFCT) i l’Associació Per a l’Ensenyament del Català (APLEC).
Presentació de la Jornada per Alà Baylac Ferrer i Martina Camiade Boyer (Foto: IEC, 2018).
Obertura de l’exposició de fotos de Pere Verdaguer (Foto: IEC, 2018).
Propòsit introductori de Joan Becat, membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
(Foto: IEC, 2018).
Comunicació de Miquela Valls “L’impacte de la lectura de la Gosseta de Sírus” (Foto: IEC, 2018).
Lectures pels estudiants de l’Institut Franco-Català Transfronterer (Foto: IEC, 2018).
3a Jornada Pere Verdaguer: Recerca i homenatge
Ciència ficció i canvi climàtic
Les cròniques lingüístiques
La Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà organitza la 3a Jornada Pere Verdaguer “Ciència ficció i canvi climàtic / Les cròniques lingüístiques” el dimarts 18 de desembre del 2018, amb la col·laboració de l’Institut Franco Català (IFCT) i l’Associació Per a l’Ensenyament del Català (APLEC).
Podeu consultar el programa: IEC 3a Jornada Pere VERDAGUER
El cicle de conferències sobre « Els microestats: diplomàcia i cooperació”
Els estudiants del màster 2 de Relacions Internacionals de l’Institut d’Estudis Polítics d’Estrasburg. (Foto: IEC)
El cicle de conferències sobre « Els microestats: diplomàcia i cooperació » que va començar el mes d’octubre de 2017 fins el febrer de 2018 organitzat per l’IEC i la seva Delegació de Perpinyà amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Polítics d’Estrasburg (IEP) es va cloure el 4 octubre a la Casa de l’Europa de l’Eurometropol d’Estrasburg amb una Taula rodona sobre: « El rol dels microestats en les organitzacions europees ».
Es va comptar amb la presència dels estudiants del màster 2 de Relacions Internacionals de l’IEP i amb la presència de:
Albert BATTLE (Institut d’Estudis Andorrans); Pierre-Alexis BLEVIN (advocat, doctor en dret); Martine CAMIADE (Delegació de Perpinyà – IEC); Maria COROMINAS (Presidenta de la Secció Filosofia i Ciències Socials – Institut d’Estudis Catalans); Anne HOFMANN (Euroinstitut de Kehl, Xarxa TEIN); Wilfried MARXER (Institut du Liechtenstein de Bendem); Sylvain SCHIRMANN (Institut d’Estudis Polítics – Estrasburg); Claudine TARRENE (secretària, Delegació de Perpinyà – IEC); Albert VILLARÓ (Institut d’Estudis Andorrans) i Birte WASSENBERG (Institut d’Estudis Polítics– Estrasburg).
L’ambaixador Josep Areny Aché durant la seva conferència. (Foto: IEC)
Es va finalitzar amb una conferència-debat a càrrec de l’ambaixador d’Andorra al Consell d’Europa, Josep Areny Aché sobre « Andorra, un microestat en les organitzacions europees ».
La conferència-debat amb l’ambaixador d’Andorra al Consell de l’Europa. (Foto: IEC)
Premi Catalunya Nord 2018
El premi recompensa un estudi, treball o document per a l’ensenyament del català a qualsevol nivell i per al coneixement de la Catalunya del Nord o de qüestions que l’afecten, així com per a les relacions transfrontereres amb qualsevol terres de parla catalana. La seva dotació és de 2000 euros.
El jurat, format pel Dr Joan Martí, representant la Secció Filològica, pel Dr Enric Pujol, representant la Secció Històrico-Arqueològica, pel Dr Joan Nogué representant la secció de Filosofia i Ciències Socials, pel Dr Alà Baylac Ferrer, director de l’Institut Franco Català transfronterer de la Universitat de Perpinyà, membre corresponent de la secció Filològica i President del jurat, i la Dra Martina Camiade, delegada del President de l’IEC a Perpinyà, atorga el premi Premi Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans corresponent a l’any 2018 a l’obra “Els intercanvis dins l’Espai Català Transfronterer: Elements i cartografia sobre la xarxa urbana i les transformacions de l’aparell productiu.”, del Jean-Pierre Gensane.
Mort de Jordi Joaquim Costa- Membre corresponent de l’IEC a la Catalunya del Nord
El 21 de febrer del 2018 ens ha deixat en Jordi Joaquim Costa, membre corresponent per la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la Catalunya del Nord des del 28 de febrer del 2006. Va ser professor de secundària de castellà i català durant disset anys abans d’accedir a l’ensenyament superior. Es va doctorar amb un estudi dialectològic sobre els confins catalanooccitans. D’aquest treball sorgí un primer atles lingüístic que apuntava una doble perspectiva: sincrònica i diacrònica. L’any 1982 ingressà a la Universitat de Perpinyà, on participà en la creació del Departament d’Estudis Catalans, que després es va denominar Institut Franco-Català Transfronterer. Adquirí experiència en assignatures de traducció, dialectologia i onomàstica, i també en pràctiques modernes, com traducció oral espontània, estudi de la llengua econòmica, utilització de mètodes estadístics en lingüística i literatura. L’any 1990 obtingué la plaça de professor titular, abans d’ascendir a la Càtedra de Català (1991), creada per la Secció de Llengües Regionals del Consell Nacional d’Universitats. Va ocupar càrrecs superiors en el sistema universitari francès: responsable de formació doctoral (1991-1998) i president d’oposicions per a professors de llengua catalana (1996-2000). L’any 2000 es va jubilar i va passar a ser catedràtic honorari de la Universitat de Perpinyà. Ha escrit contribucions valuoses en dominis de predilecció, com ara el domini marítim des del caire literari o onomàstic, tant al Rosselló com a l’Empordà.